Capítols 17, 18, 19 i 20

CAPÍTOL 17

Resum: Havien trobat un pis en un carreró molt estret i sense sol ni claror. Mentrestant Aloma seguia esperant cada nit l'arribada de Robert, molt penedida pel que li va fer, però ell no tornava. Un dia de força vent parlava amb Anna de la infidelitat de Joan amb Coral, ella ho sabia de feia temps però li era igual, només volia tenir una família estable, era freda i distant amb aquests temes. Finalment Aloma no pogué més i se'n anà a dormir. Com que no podia dormir contava, però entre els pensaments de remordiment i l'enrenou que feia el vent no s'ho pensà dues vegades i anà a la cambra de Robert. Ell estava mig adormit, però va sentir la seva presencia i li demanà si era ella, Aloma només podia plorar i demanar-li perdó per molt que no entengués ni una paraula. 

Cita: Però l'home sap desvirtuar-ho, i té raó Rousseau en dir que tot e que és obra de l'home no val res. Generalment en l'home no hi ha res complet. Està condemnat a la contradicció. Kallinikov.
Està relacionada amb l'equivocació d'Aloma, ja que per molt malament que es trobés ella no li hauria d'haver fet mal per fer-lo enfora d'ella. Per tant quant se n'adona que el que ha fet està malament va a demanar-li perdó.
Síntesi: El penediment i la culpabilitat d'Aloma pel mal que li va fer a Robert no la deixa viure en pau i decideix anar-li a demanar perdó.

CAPÍTOL 18

Resum: Aloma trobà una fotografia de "l'amiga" de Robert i va anar a parlar amb Anna. Ella li explicà que s'havien barallat i que per això havia vingut a viure amb ells, però que ella li demanà que tornés perquè no podia estar sense ell, vivien junts. Quan sent això Aloma es posa molt trista i va a tornar la fotografia a la cambra de Robert, mentrestant ell entra i li diu a Aloma que marxarà perquè no la pot veure més, no la compren i prefereix recordar-la així com és ella i no com la "bèstia" d'aquell vespre. Aloma li demana que li diria si li demanés per casar-se i ell li diu que és molt jove i trobarà altres homes en el món. Finalment Aloma li diu que l'anirà a acomiadar quant se'n vaig i arranca a córrer, trista, cap a la seva habitació.

Cita: I em rebel·lo contra la vida com si no hagués d'acabar-se'm mai. Benjamí Constant.

Aloma és rebel·la contra Robert, és a dir intenta convèncer per que es quedi i estigui amb ella, igualment sap que se'n anirà, però com diu la cita ho intenta fins al final.

Síntesi: Robert prest se'n anirà a Amèrica i Aloma intenta impedir-ho, però sap que no ho aconseguirà.

CAPÍTOL 19

Resum: Era el dia de dir adéu a Robert. Es va acomiadar d'Anna a casa, Aloma i Joan l'acompanyaren fins al vaixell, però abans també s'acomiadà d'Aloma on ningú els veia per dir-li que sempre pensaria amb ella. Ja al port van pujar al vaixell i Robert li demanà a Joan que anés a cercar la seva cartera a propòsit per quedar-se sol amb Aloma, ella no el va deixar parlar, simplement el besà amb passió. Fou la darrera vegada que va veure Robert. De tornada a casa Joan es comprà una màquina de fotografiar amb els diners que li va donar Robert.

Cita: O en quantes parts, aquelles que més temen los llurs defalliments, se affollen e anans de temps parexen. Boccaccio.

Ja que Robert se'n ha anat a Amèrica, Aloma, queda sola i no sap si tornarà a estimar ningú mai més.

Síntesi: Aloma queda molt afectada per la pèrdua de Robert, l'estimava molt i no sap si se'n podrà refer.

CAPÍTOL 20

Resum: L'estada a l'estimada casa d'Aloma s'havia acabat, era el dia d'anar-se'n a viure al pis nou. Tot d'una després de dinar Aloma se'n anà a estirar al llit, al cap d'una estona Anna anà a parlar amb ella i Aloma li confessà que havia de tenir una criatura. Anna es quedà de pedra i no feia res més que demanar-li de qui era, Aloma es sentí tan acubada que se'n anà a la seva antiga casa, la que la feia sentir tan bé. Allà sentia molts records: de Dani, de Daniel, de la seva infància... Desitjaria quedar-se allà per sempre, però per una de les moltes males jugades que li havia fet passar la vida ja no podia. Tots els seus "petits plaers" li eren arrencats com si res. Ara hauria d'afrontar el món amb una criatura i madurar cap a una persona adulta.

Cita: La cortina, lenta i silenciosa com un destí que s'aproximés, caigué damunt l'amor. Margaret Kennedy.

Aloma ja no tenia possibilitats respecte l'amor amb Robert, i creia que no es tornaria a enamorar mai.

Síntesi: Aloma, al estar embarassada, s'ha d'enfrontar al món amb una criatura i madurar. Deixant enrrere l'amor amb Robert.