Capítols 13, 14, 15 i 16

CAPÍTOL 13

Resum: Aloma va a la casa de la senyora Baixeres a veure el vestit de novia de la seva filla, Maria. Aquestes li diuen que s'hauria d'ajuntar amb algun home, que sinó quedaria sola de per vida. Aloma no sabia ni siquiera perquè hi havia anat si en realitat mai s'havien dut gaire bé i era una gent una mica diferent a ella. En tornar a casa es trobà a Joan estirat a un portal, mig mort el dugué fins a casa i quan arribà Robert el portaren al llit. No sabien que tenia i ell tampoc ho volgué parlar, simplement se'n anà a dormir. Els dies següents passaren amb felicitat per Aloma, després de dir-li a Robert que el necessitava al seu costat rondaven com una parella. Semblava que les coses bones no s'havien d'acabar, quan Anna envià una carta dient que tornaven a casa, Dani tornava a estar malalt.

Cita: Amor, no em dexes, que me moriré. Juan Álvarez Gato.

Després dels magnífics dies que ha passat amb Robert té por de que ell se'n torni a Amèrica. Sempre li diu que vol que es quedi amb ella.

Síntesi: Les coses bones que li passen a Aloma no li duren gaire temps.

CAPÍTOL 14

Resum: Anna i Dani tornaren a casa, el nen estava molt magre i malalt i el metge ja no sabia que fer. Al cap d'uns dies mor i Aloma no ho pot suportar, i tampoc les nits que passa amb Robert, uns dies abans n'estava molt enamorada , però després de tot el que va passar es sentia tan malament que s'ofegava entre les seves abraçades i petons. La casa cada vegada era més trista, només es veien a hores de dinar. Un dia Joan cridà a Aloma amb una excusa per parlar-li de la casa, van anar-se'n a fer una volta i li explicà que l'haurien de vendre, i que només ella podia trobar la solució per no fer-ho: parlar amb Coral perquè li tornés un anell que pertanyia a Joan.

Cita: -Digues foll, has diners?-. Respòs:-He amat-.-Has viles, ni castells, ni ciutats, comdats ni ducats?-. Respòs:- He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, languiments, qui són mellors que emperis ni regnats. Llull.

La cita inicial explica d'una persona que no té bens materials i si amor, però no li importen els bens materials, sinó que aprecia molt més l'amor. Al igual que Aloma i Joan, ella aprecia l'amor i ell els bens materials.

Síntesi: Els dies tornen negres i la vida d'Aloma darrera aquests. 

CAPÍTOL 15

Resum: Aloma finalment va a casa de Coral per demanar-li l'anell, ja que ella no sap que faria sense aquella casa que li porta tants records de la seva infantesa, i en especial del seu difunt germà Dani. Quan hi arriba no hi ha Coral, però si un company seu anomenat Joaquim. Ell la troba molt bonica i li fa molt de cas, però Aloma no s'hi fixa gaire, ja que només està per Robert. Finalment arriba Coral i s'enfada molt perquè no havia donat permís a Aloma per entrar a casa seva, i quan li demana l'anell li diu que no li donarà, quan Aloma sent això l'agafa i el tira al carrer anant-se'n molt enrabiada. Joaquim la segueix per acomiadar-se d'ella amb un poema.

Cita: Res no hi havia en ella de tan profundament arrelat que hom no pogués arrencar gairebé fàcilment. Aldous Huxley.

Tot el que Aloma tenia un gran apreci li era arrencat com si no fos seu.

Síntesi: Intenten trobar solucions per no haver de vendre la casa, però no en troben cap que els funcioni, per tant l'hauran de vendre.


CAPÍTOL 16

Resum: Al veure que no podrien salvar la casa amb l'anell varen decidir demanar-li diners a Robert, però ell li digué a Aloma que tampoc en tenia. Ella sabia que se'n aniria prest a Amèrica, però no ho volia acceptar i tot el que deia li feia semblar que el moment s'estava atracant. Igualment ella no volia res amb Robert aquests dies, sentia cosa per ell però des de que va morir Dani no era la mateixa. Un vespre Robert entrà a l'habitació d'Aloma, ella li demanà que no es quedés, però ell caparrut no li feu cas i al abraçar-la ella li donà un mos als llavis fent-los sagnar. Robert s'enfadà molt i li digué bèstia.

Cita: Ves allí una joveneta pàl·lida que està separada de tots els altres? Mira com se'n va lentament. Sembla que camini amb els peus junts. No és veritat que s'assembla molt a Margarida? Goethe.

Fragment del poema que Joaquim recita a Aloma, ja que la confon amb una noia anomenada Margarida.

Síntesi: Aloma no està bé des de la mort de Dani i al saber que vendran la casa i ho paga tot amb Robert, sense voler-ho.