Capítols 9, 10, 11 i 12

CAPÍTOL 9


Resum: El capítol comença havent sopat, Joan els diu a Robert i Aloma que vagin al cinema que hi ha una pel·lícula força bona. A Aloma no li agrada gaire la pel·lícula, és fixa en els petits detalls i no en l'argument. De tornada a casa Aloma està mig adormida, voldria parlar amb Robert però no sap que dir-li, simplement diu bogeries que ell no compren. En haver arribat queden una estona parlant al jardí, ja que tots ja dormien Abans d'entrar Robert li dona un petó llarg i dolorós.
Cita: Jo crec que l'home només somia per no cessar de veure. Goethe.
Aloma és una somiadora que no veu com són les coses realment, ja que té una vida una mica 'pobre'.
Síntesi: Sembla que finalment Robert sent alguna cosa per Aloma a l'hora de besar-la i no li importa totes les bogeries que pugui arribar a dir.

CAPÍTOL 10


Resum: Aloma a l'endemà desitjava un altre petó de Robert, un sol petó li semblava poc. Van passar uns dies sense estar sols i sense parlar-se, a Aloma li feia ganes veure'l però també vergonya. El dia de la marxa de Dani i Anna, Robert, va demanar-li que significava el seu nom, volia parlar amb ella, i ella l'evitava. Quan Dani i Anna van marxar Aloma es sentia buida i avorrida: Robert i Joan feien tot el dia fora de casa. Tanmateix quan Joan li proposà de sortir amb Aloma ell donà l'excusa de que tenia mal de cap. Aloma començà a enraonar sola, per l'avorriment.
Cita: Tenia ganes d'anar-me'n lluny, com més lluny millor, allà on neix el mal temps. Dostoievski. 
Aloma es sent sola, i per això preferia marxar amb Dani i Anna, lluny de Robert que al evitar-la la fa sentir-se vella i que no sent res per ella.
Síntesi: Després del petó Aloma es sent bé, però en vol més i al veure que Robert l'evita es sent sola i rebutjada, i per tant voldria marxar d'allà.

CAPÍTOL 11


Resum: Anna escriu sovint a Aloma, explica que Dani està bé i que s'ha enamorat de la nena petita de Carme. S'atraca la nit de Sant Joan i Aloma ha de cosir els seu vestit, és l'únic que es pot posar. En haver arribat aquesta nit marxen amb tren, i just arriben a la plaça Joan se'n va sol. Robert i Aloma s'ho passen molt bé sols, però ella està preocupada per no tornar a torbar Joan. Arriben a casa sense Joan, Aloma està molt cansada, però abans d'entrar a la seva cambra Robert, apassionat, l'estreny cap a ell i es deixen endur per la passió. A l'endemà Aloma s'aixeca nua i espantada, els pits li fan mal i sembla com si estigui borratxa. Té vergonya del que ha fet, i recorda les paraules de Robert: "És l'olor d'aquestes flors...".
Cita: Maleït aquell qui, en els primers moments d'una unió amorosa, no cregui que aquesta unió a d'ésser eterna. Benjamí Constant. 
Aloma s'està enamorant de Robert, i s'ha entregat a ell sense pensar-ho dues vegades. Ara té por de que ell no l'estimi i no cregui amb poder tenir una relació amorosa amb ella.
Síntesi: Després d'haver tingut el primer petó, Aloma té la seva primera experiència sexual amb Robert. I ella s'està enamorant amb por de que ell no senti el mateix.

CAPÍTOL 12

Resum: Aloma vol evitar a Robert, però ell abans de baixar a esmorzar li dona un petó. Joan reparteix en correu, i a part de les cartes d'Anna, demanat que Aloma vagi a ajudar-la perquè el nen està refredat, també n'hi ha una d'Amèrica per Robert. Com que és el sant de Joan els convida a passejar, però Aloma diu que no es troba gaire bé i queda sola a casa. A la nit quan tornen decideix parlar amb Robert sobre la carta i li demana que no la deixi mai, ell li diu que no sabria com fer-ho. Però a l'endemà està furiós i estrany amb ella i Aloma s'enrabia, no el compren.
Cita: Ella era a la vora i les altres no eren enlloc. Thomas Hardy.
Aloma és la única noia que es preocupa per Robert, però ell decideix ignorar-la i preocupar-se per la carta, la qual és de la noia que l'espera a Amèrica, i ella és massa enfora per preocupar-se. A Aloma li sap greu que no agraeixi l'interès que mostra per ell.
Síntesi: Robert està preocupat i estrany des de que ha rebut la carta d'Amèrica, i Aloma intenta ajudar-lo però ell no es deixa, sinó que la ignora.