Capítols 17, 18, 19 i 20

CAPÍTOL 17

Resum: Havien trobat un pis en un carreró molt estret i sense sol ni claror. Mentrestant Aloma seguia esperant cada nit l'arribada de Robert, molt penedida pel que li va fer, però ell no tornava. Un dia de força vent parlava amb Anna de la infidelitat de Joan amb Coral, ella ho sabia de feia temps però li era igual, només volia tenir una família estable, era freda i distant amb aquests temes. Finalment Aloma no pogué més i se'n anà a dormir. Com que no podia dormir contava, però entre els pensaments de remordiment i l'enrenou que feia el vent no s'ho pensà dues vegades i anà a la cambra de Robert. Ell estava mig adormit, però va sentir la seva presencia i li demanà si era ella, Aloma només podia plorar i demanar-li perdó per molt que no entengués ni una paraula. 

Cita: Però l'home sap desvirtuar-ho, i té raó Rousseau en dir que tot e que és obra de l'home no val res. Generalment en l'home no hi ha res complet. Està condemnat a la contradicció. Kallinikov.
Està relacionada amb l'equivocació d'Aloma, ja que per molt malament que es trobés ella no li hauria d'haver fet mal per fer-lo enfora d'ella. Per tant quant se n'adona que el que ha fet està malament va a demanar-li perdó.
Síntesi: El penediment i la culpabilitat d'Aloma pel mal que li va fer a Robert no la deixa viure en pau i decideix anar-li a demanar perdó.

CAPÍTOL 18

Resum: Aloma trobà una fotografia de "l'amiga" de Robert i va anar a parlar amb Anna. Ella li explicà que s'havien barallat i que per això havia vingut a viure amb ells, però que ella li demanà que tornés perquè no podia estar sense ell, vivien junts. Quan sent això Aloma es posa molt trista i va a tornar la fotografia a la cambra de Robert, mentrestant ell entra i li diu a Aloma que marxarà perquè no la pot veure més, no la compren i prefereix recordar-la així com és ella i no com la "bèstia" d'aquell vespre. Aloma li demana que li diria si li demanés per casar-se i ell li diu que és molt jove i trobarà altres homes en el món. Finalment Aloma li diu que l'anirà a acomiadar quant se'n vaig i arranca a córrer, trista, cap a la seva habitació.

Cita: I em rebel·lo contra la vida com si no hagués d'acabar-se'm mai. Benjamí Constant.

Aloma és rebel·la contra Robert, és a dir intenta convèncer per que es quedi i estigui amb ella, igualment sap que se'n anirà, però com diu la cita ho intenta fins al final.

Síntesi: Robert prest se'n anirà a Amèrica i Aloma intenta impedir-ho, però sap que no ho aconseguirà.

CAPÍTOL 19

Resum: Era el dia de dir adéu a Robert. Es va acomiadar d'Anna a casa, Aloma i Joan l'acompanyaren fins al vaixell, però abans també s'acomiadà d'Aloma on ningú els veia per dir-li que sempre pensaria amb ella. Ja al port van pujar al vaixell i Robert li demanà a Joan que anés a cercar la seva cartera a propòsit per quedar-se sol amb Aloma, ella no el va deixar parlar, simplement el besà amb passió. Fou la darrera vegada que va veure Robert. De tornada a casa Joan es comprà una màquina de fotografiar amb els diners que li va donar Robert.

Cita: O en quantes parts, aquelles que més temen los llurs defalliments, se affollen e anans de temps parexen. Boccaccio.

Ja que Robert se'n ha anat a Amèrica, Aloma, queda sola i no sap si tornarà a estimar ningú mai més.

Síntesi: Aloma queda molt afectada per la pèrdua de Robert, l'estimava molt i no sap si se'n podrà refer.

CAPÍTOL 20

Resum: L'estada a l'estimada casa d'Aloma s'havia acabat, era el dia d'anar-se'n a viure al pis nou. Tot d'una després de dinar Aloma se'n anà a estirar al llit, al cap d'una estona Anna anà a parlar amb ella i Aloma li confessà que havia de tenir una criatura. Anna es quedà de pedra i no feia res més que demanar-li de qui era, Aloma es sentí tan acubada que se'n anà a la seva antiga casa, la que la feia sentir tan bé. Allà sentia molts records: de Dani, de Daniel, de la seva infància... Desitjaria quedar-se allà per sempre, però per una de les moltes males jugades que li havia fet passar la vida ja no podia. Tots els seus "petits plaers" li eren arrencats com si res. Ara hauria d'afrontar el món amb una criatura i madurar cap a una persona adulta.

Cita: La cortina, lenta i silenciosa com un destí que s'aproximés, caigué damunt l'amor. Margaret Kennedy.

Aloma ja no tenia possibilitats respecte l'amor amb Robert, i creia que no es tornaria a enamorar mai.

Síntesi: Aloma, al estar embarassada, s'ha d'enfrontar al món amb una criatura i madurar. Deixant enrrere l'amor amb Robert.

Capítols 13, 14, 15 i 16

CAPÍTOL 13

Resum: Aloma va a la casa de la senyora Baixeres a veure el vestit de novia de la seva filla, Maria. Aquestes li diuen que s'hauria d'ajuntar amb algun home, que sinó quedaria sola de per vida. Aloma no sabia ni siquiera perquè hi havia anat si en realitat mai s'havien dut gaire bé i era una gent una mica diferent a ella. En tornar a casa es trobà a Joan estirat a un portal, mig mort el dugué fins a casa i quan arribà Robert el portaren al llit. No sabien que tenia i ell tampoc ho volgué parlar, simplement se'n anà a dormir. Els dies següents passaren amb felicitat per Aloma, després de dir-li a Robert que el necessitava al seu costat rondaven com una parella. Semblava que les coses bones no s'havien d'acabar, quan Anna envià una carta dient que tornaven a casa, Dani tornava a estar malalt.

Cita: Amor, no em dexes, que me moriré. Juan Álvarez Gato.

Després dels magnífics dies que ha passat amb Robert té por de que ell se'n torni a Amèrica. Sempre li diu que vol que es quedi amb ella.

Síntesi: Les coses bones que li passen a Aloma no li duren gaire temps.

CAPÍTOL 14

Resum: Anna i Dani tornaren a casa, el nen estava molt magre i malalt i el metge ja no sabia que fer. Al cap d'uns dies mor i Aloma no ho pot suportar, i tampoc les nits que passa amb Robert, uns dies abans n'estava molt enamorada , però després de tot el que va passar es sentia tan malament que s'ofegava entre les seves abraçades i petons. La casa cada vegada era més trista, només es veien a hores de dinar. Un dia Joan cridà a Aloma amb una excusa per parlar-li de la casa, van anar-se'n a fer una volta i li explicà que l'haurien de vendre, i que només ella podia trobar la solució per no fer-ho: parlar amb Coral perquè li tornés un anell que pertanyia a Joan.

Cita: -Digues foll, has diners?-. Respòs:-He amat-.-Has viles, ni castells, ni ciutats, comdats ni ducats?-. Respòs:- He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, languiments, qui són mellors que emperis ni regnats. Llull.

La cita inicial explica d'una persona que no té bens materials i si amor, però no li importen els bens materials, sinó que aprecia molt més l'amor. Al igual que Aloma i Joan, ella aprecia l'amor i ell els bens materials.

Síntesi: Els dies tornen negres i la vida d'Aloma darrera aquests. 

CAPÍTOL 15

Resum: Aloma finalment va a casa de Coral per demanar-li l'anell, ja que ella no sap que faria sense aquella casa que li porta tants records de la seva infantesa, i en especial del seu difunt germà Dani. Quan hi arriba no hi ha Coral, però si un company seu anomenat Joaquim. Ell la troba molt bonica i li fa molt de cas, però Aloma no s'hi fixa gaire, ja que només està per Robert. Finalment arriba Coral i s'enfada molt perquè no havia donat permís a Aloma per entrar a casa seva, i quan li demana l'anell li diu que no li donarà, quan Aloma sent això l'agafa i el tira al carrer anant-se'n molt enrabiada. Joaquim la segueix per acomiadar-se d'ella amb un poema.

Cita: Res no hi havia en ella de tan profundament arrelat que hom no pogués arrencar gairebé fàcilment. Aldous Huxley.

Tot el que Aloma tenia un gran apreci li era arrencat com si no fos seu.

Síntesi: Intenten trobar solucions per no haver de vendre la casa, però no en troben cap que els funcioni, per tant l'hauran de vendre.


CAPÍTOL 16

Resum: Al veure que no podrien salvar la casa amb l'anell varen decidir demanar-li diners a Robert, però ell li digué a Aloma que tampoc en tenia. Ella sabia que se'n aniria prest a Amèrica, però no ho volia acceptar i tot el que deia li feia semblar que el moment s'estava atracant. Igualment ella no volia res amb Robert aquests dies, sentia cosa per ell però des de que va morir Dani no era la mateixa. Un vespre Robert entrà a l'habitació d'Aloma, ella li demanà que no es quedés, però ell caparrut no li feu cas i al abraçar-la ella li donà un mos als llavis fent-los sagnar. Robert s'enfadà molt i li digué bèstia.

Cita: Ves allí una joveneta pàl·lida que està separada de tots els altres? Mira com se'n va lentament. Sembla que camini amb els peus junts. No és veritat que s'assembla molt a Margarida? Goethe.

Fragment del poema que Joaquim recita a Aloma, ja que la confon amb una noia anomenada Margarida.

Síntesi: Aloma no està bé des de la mort de Dani i al saber que vendran la casa i ho paga tot amb Robert, sense voler-ho.

Capítols 9, 10, 11 i 12

CAPÍTOL 9


Resum: El capítol comença havent sopat, Joan els diu a Robert i Aloma que vagin al cinema que hi ha una pel·lícula força bona. A Aloma no li agrada gaire la pel·lícula, és fixa en els petits detalls i no en l'argument. De tornada a casa Aloma està mig adormida, voldria parlar amb Robert però no sap que dir-li, simplement diu bogeries que ell no compren. En haver arribat queden una estona parlant al jardí, ja que tots ja dormien Abans d'entrar Robert li dona un petó llarg i dolorós.
Cita: Jo crec que l'home només somia per no cessar de veure. Goethe.
Aloma és una somiadora que no veu com són les coses realment, ja que té una vida una mica 'pobre'.
Síntesi: Sembla que finalment Robert sent alguna cosa per Aloma a l'hora de besar-la i no li importa totes les bogeries que pugui arribar a dir.

CAPÍTOL 10


Resum: Aloma a l'endemà desitjava un altre petó de Robert, un sol petó li semblava poc. Van passar uns dies sense estar sols i sense parlar-se, a Aloma li feia ganes veure'l però també vergonya. El dia de la marxa de Dani i Anna, Robert, va demanar-li que significava el seu nom, volia parlar amb ella, i ella l'evitava. Quan Dani i Anna van marxar Aloma es sentia buida i avorrida: Robert i Joan feien tot el dia fora de casa. Tanmateix quan Joan li proposà de sortir amb Aloma ell donà l'excusa de que tenia mal de cap. Aloma començà a enraonar sola, per l'avorriment.
Cita: Tenia ganes d'anar-me'n lluny, com més lluny millor, allà on neix el mal temps. Dostoievski. 
Aloma es sent sola, i per això preferia marxar amb Dani i Anna, lluny de Robert que al evitar-la la fa sentir-se vella i que no sent res per ella.
Síntesi: Després del petó Aloma es sent bé, però en vol més i al veure que Robert l'evita es sent sola i rebutjada, i per tant voldria marxar d'allà.

CAPÍTOL 11


Resum: Anna escriu sovint a Aloma, explica que Dani està bé i que s'ha enamorat de la nena petita de Carme. S'atraca la nit de Sant Joan i Aloma ha de cosir els seu vestit, és l'únic que es pot posar. En haver arribat aquesta nit marxen amb tren, i just arriben a la plaça Joan se'n va sol. Robert i Aloma s'ho passen molt bé sols, però ella està preocupada per no tornar a torbar Joan. Arriben a casa sense Joan, Aloma està molt cansada, però abans d'entrar a la seva cambra Robert, apassionat, l'estreny cap a ell i es deixen endur per la passió. A l'endemà Aloma s'aixeca nua i espantada, els pits li fan mal i sembla com si estigui borratxa. Té vergonya del que ha fet, i recorda les paraules de Robert: "És l'olor d'aquestes flors...".
Cita: Maleït aquell qui, en els primers moments d'una unió amorosa, no cregui que aquesta unió a d'ésser eterna. Benjamí Constant. 
Aloma s'està enamorant de Robert, i s'ha entregat a ell sense pensar-ho dues vegades. Ara té por de que ell no l'estimi i no cregui amb poder tenir una relació amorosa amb ella.
Síntesi: Després d'haver tingut el primer petó, Aloma té la seva primera experiència sexual amb Robert. I ella s'està enamorant amb por de que ell no senti el mateix.

CAPÍTOL 12

Resum: Aloma vol evitar a Robert, però ell abans de baixar a esmorzar li dona un petó. Joan reparteix en correu, i a part de les cartes d'Anna, demanat que Aloma vagi a ajudar-la perquè el nen està refredat, també n'hi ha una d'Amèrica per Robert. Com que és el sant de Joan els convida a passejar, però Aloma diu que no es troba gaire bé i queda sola a casa. A la nit quan tornen decideix parlar amb Robert sobre la carta i li demana que no la deixi mai, ell li diu que no sabria com fer-ho. Però a l'endemà està furiós i estrany amb ella i Aloma s'enrabia, no el compren.
Cita: Ella era a la vora i les altres no eren enlloc. Thomas Hardy.
Aloma és la única noia que es preocupa per Robert, però ell decideix ignorar-la i preocupar-se per la carta, la qual és de la noia que l'espera a Amèrica, i ella és massa enfora per preocupar-se. A Aloma li sap greu que no agraeixi l'interès que mostra per ell.
Síntesi: Robert està preocupat i estrany des de que ha rebut la carta d'Amèrica, i Aloma intenta ajudar-lo però ell no es deixa, sinó que la ignora.




                                                                                                                                                       

Capítols 5, 6, 7 i 8

CAPÍTOL 5

Resum: Aloma encara tenia curiositat per saber que hi feia allà Robert. Però va sorgir una preocupació major per a ella i tota la casa: Dani va caure malalt. Un bon matí se'l van trobar penjat d'un armari cercant confitura i a l'hora de dinar ja el cremava la febre. El metge va trigar a venir i quan arribà, com que no sabia dir-lis que tenia, l'únic que podia fer era picar-lo. Les nits en vetlla de Robert i Aloma, per vigilar Dani, van unir-los més. Només es dirigien poques paraules, però per Aloma eren molt més que això. Semblava que Robert es preocupava per ella, quan ja no podia més de son la obligava a anar-se'n a dormir i ell seguia vigilant. I així s'encengué una petita esperança en ella, pensà que la vida podia canviar i qui sap si cap a bé!

Cita: Tot ha de ser singular en la vida d'una noia com jo. Stendhal.
Aloma està sorpresa pel fet d'haver de cuidar ella i Robert a Dani, haurien de cuidar-lo els seus pares. Tot a la seva famĺia és estrany i singular.
Síntesi: Aloma i Robert cuiden de Dani com si fossin els seus pares, i així s'uneixen més a les nits de guàrdia.

CAPÍTOL 6

Resum: Joan arriba tard a casa i Anna es preocupa molt, però quan ell arriba mostra un caràcter despreocupat i una mica furiós, mai dona importància a les coses. Robert al enterar-se que Dani no pot anar a l'escola perquè els falten diners els en deixa, per quan es recuperi. El doctor, al veure que Dani no es recupera a casa, els diu que podrien fer un canvi d'aires. Joan es nega rotundament ja que casi no tenen diners, però Anna es recorda de la casa d'uns amics rics que estaven molt enamorats.
Cita: Els sentiments dels homes són confusos i barrejats. Benjamí Constant.
Joan es mostra despreocupat respecte a Dani, i sembla que es centra més en el treball que té entre mans que en la malaltia del seu fill.
Síntesi: Anna i Dani partiran cap a la casa de la seva amiga rica perquè el doctor els hi ha dit que necessita un canvi d'aires per curar-se, mentres Joan mostra despreocupació al respecte.

CAPÍTOL 7

Resum: Aloma es passa el dissabte llevant els microbis de l'habitació de Dani, ja que aquest marxarà prest. Ella està més feliç, no sap perquè però ho està, i tots els membres de la casa ho han notat. Finalment puja a la seva habitació a escriure cartes al seu amor imaginari, avui es sent molt romàntica. I pensa que es especial ja que per molt que no tengui tanta classe com Coral, ella coses així no les sabria fer.
Cita: Pensava que era molt dolç de fer-se estimar. Benjamí Constant. 
Aloma es sent sola, i vol sentir-se estimada per algú, així decideix escriure cartes a un amor imaginari.
Síntesi: Aloma passa el dia enamorada i feliç.

CAPÍTOL 8

Resum: Aloma surt d'amagat de casa per anar a enviar la carta que va escriure al seu amor imaginari. Quan torna es troba Robert i conversen amb més confiança que fa uns dies, no sap perquè, tal vegada per la seva felicitat. A la nit escriu una altra carta, sabent que és una ruqueria ho decideix fer igual i enviar-la a l'endemà.
Cita: Essent tant semblants a la resta del món, podem confessar les nostres febleses.  Meredith.
Ja que ella és diferent al món amaga les seves febleses. 
Síntesi: La seva felicitat porta a tenir una major confiança amb Robert, i a seguir enviant cartes d'amor per molta ruqueria que fossin.

Capítols 1, 2, 3 i 4

CAPÍTOL 1:


Resum: En aquest capítol descobrim que Aloma és una noia de devuit anys que viu amb la família del seu germà, Joan, i l'únic que l'alegra és el seu nebot Dani. És tota sola, i fa dies que observa un moix moribund que cada dia està més brut i malalt amb el qual s'identifica. Finalment aquest mor i Aloma s'entristeix. Normalment no surt de casa, però un dia va al centre de Barcelona per anar a cercar unes cortines per a la seva cambra, quan torna a casa Anna, la dona de Joan, li diu que vindrà el seu germà, que viu a Amèrica, i que les cortines anirien a la seva cambra. Aquí fou quan es donà conta de que mai pensen amb ella.
Cita: I bé, tot m'apareix en la forma més grollera, més repugnant. Tolstoi.
Aloma es sent molt trista quan li diuen que han de penjar les cortines a la cambra de Robert, pensa que ell nisiquiera les mirarà. A ella li feia molta il·lusió tenir-les i per tant li sembla que ningú pensa en ella.
Síntesi: La incomprensió del món cap a Aloma la fa sentir-se sola.



CAPÍTOL 2:


Resum: Robert, el germà d'Anna, arribarà a casa d'aquí a un mes. Aloma no atura de preguntar-se com serà. Un dia troba una foto seva de quan era jove, el troba maco, però ella diu que no vol casar-se mai. Així i tot espera la seva arribada amb impaciència, troba que pot donar un cavi a la casa. Mentrestant llegeix el llibre que comprà al quiosc de Barcelona, ho fa a les nits perquè no la descobreixin, i per això es lleva cansada. També juga amb Dani, la seva major alegria, i parla amb el vell Cabanes.
Cita: No ho trobeu? És tan bonica que vénen ganes de clavar-li les dents. Marcel Proust.
Els desitjos i la intriga amb que espera Aloma l'arribada de Robert fan obrir una mica d'esperança i il·lusió en la seva vida, cosa que la fa estar més feliç i romàntica cap al món mostrant la seva bellesa interior.
Síntesi: La intriga d'Aloma cap a Robert li fa dubtar cap als seus desitjos de no casar-se i li fa guardar una gran il·lusió, cosa que no havia sentit feia molt de temps per la seva aburrida i repetitiva vida.


CAPÍTOL 3:


Resum: Ja passat l'abril és el dia de l'arribada de Robert. Aloma i Joan van a buscar-lo a l'estació, Aloma està contenta ja que fa estona que no veu el mar i avui n'és el dia. Pel camí Joan li diu a Aloma avam que en pensa de vendre la casa, ell ho tenia pensat de feia estona però no li havia dit res ja que no n'estava segur. Aloma no diu res, sap que la seva paraula no conta, però no vol perdre la casa ja que allà han viscut molts de records de la infància, especialment amb el seu germà Dani. Tampoc sap que faria sense aquell gran jardí. Li demana a Joan com deu ser Robert i perquè ve a passar una temporada amb ells, Robet no gossa contestar ja que mai s'ha interessat gaire pel que passa al seu voltant. Finalment veuen arribar a Robert.
Cita: Per què aquestes coses i no pas d'altres? Beaumarchais. 
Aloma es sent trista quan Joan li diu que vol vendre la casa, sap que la seva opinió no conta per res, tot i així desitja amb força no perdre-la, és l'únic record que li queda de la seva infantesa amb el seu germà Dani. I sempre es demanarà perquè li volen llevar les petites coses que desitja.
Síntesi: La impotència que sent Aloma al perdre les petites coses que li queden i no poder-hi fer res.


CAPÍTOL 4:


Resum: Quan va veure arribar Robert, Aloma, va fer-se la idea que no li agradava, però al veure que no s'interessava per ella començà a preocupar-se. Al arribar a casa l'acompanyà a la seva cambra i li ensenyà un poc la distribució de la casa. Quan feia tan sols unes hores que Robert era amb ells Aloma ja havia tingut temps d'analitzar-lo: era un home seriós, un poc gran i la intimidava, però en el fons sentia alguna cosa més cap a ell. A l'hora de les visites Robert s'aburrí molt amb tothom menys amb Coral, la noia jove, guapa i superficial. Però quan ella se'n anà Robert li confessà que li agradava més ella. Aloma es fe un gran embolic dins el seu cap, i cada vegada li semblava més atractiu Robert.
Cita: Cap al final del passeig Julià remarcà que ella es ruboritzava molt. Stendhal.
Robert notava que Aloma no volia relacionar-se gaire amb ell, doncs ell també faria el mateix. Però també veia que no s'havia relacionat amb gaires homes i que tenia un poc de vergonya a l'hora de parlar amb ell, com quan li digué que li agradava més Aloma, i ella quedà bocabadada sense saber que dir.
Síntesi: Aloma es sent cohibida al trobar-se amb Robert, al principi el troba massa gran, i té vergonya de parlar amb ell i tocar-lo, tampoc sap com fer-ho. Però quan el veu amb Coral sent gelosia i aquí comença a veure que els sentiments cap a ell canvien, i més quan ell li confessa que li agrada més que Coral.

ALOMA

ARGUMENT

L'acció transcorre a Barcelona el 1934. Explica la història d'una adolescent que viu amb el seu germà Joan, la dona d'aquest, Anna, i el seu fill Dani. És una noia ingènua, tímida, amb poca autoestima i sobretot molt solitària, marcada per l'experiència de créixer sense pares i pel suïcidi del seu germà gran Daniel, al que estimava molt. 

L'aburrida vida d'Aloma dona un gir inesperat quan Robert, el germà d'Anna que viu a Amèrica ve a passar una temporada a viure amb ells. Tot d'una Aloma sent una barreja de sentiments cap a ell: atracció, repulsió, odi... Ella creu que tothom la rebutja, i sense donar-se'n conta s'acaba enimorant de Robert, per molt que sigui més gran que ella. 

Al poc temps Dani cau malalt i el metge els recomana canviar d'aires, la mare i el fill es translladen a la casa d'uns amics rics que s'acaban de separar. El pare, Joan, es mostra molt despreocupat posant l'excusa de que té entre mans un bon negoci.

Aloma és sent molt sola, però a la vegada s'altraca a Robert visquent amb ell el seu primer petó i la seva primera experiència sexual. En aquests temps ella viu molt feliç, però pensa que Robert no se l'estima ja que té una altra dona que l'espera a Amèrica.

Mentrestant Joan manté una relació amb Coral, la noia jove i atractiva però superficial que lo únic que vol són diners i s'aprofita d'ell. Finalment culpa de tot això acaba perdent la casa tan apreciada per Aloma, ella decideix recuperar-la però no té suficients diners i ningú els els pot deixar. 

Quan se'n van a viure a un pis Aloma s'asabenta de que està embaraçada de Robet, però no gossa dir-li-ho, ja que la relació amb ell ha fracassat a causa de trobar-se l'ambient familiar desfet.

Finalment Aloma, quan Anna s'assabenta de que espera un fill s'escapa del pis per sortir al món dels adults i tirar endavant amb el seu fill. I pren una decisió madura i valenta: deixa enrrera els records de la seva infantesa i afronta amb fermesa el futur, ja en el món dels adults.

FITXA TÈCNICA

Títol: Aloma

Autor/a: Mercè Rodoreda

Editorial: Edició 62

Idioma: Català

Nº pàgines: 238

Any de publicació: 2006

Primera edició: juliol del 2009

Segona edició: febrer del 2010

Edició: 2a

Disseny de la col·lecció: Malaieda

Disseny de la coberta: Malaieda

Imatge de la coberta: AGE

Fotocomposició: Victor Igual, s.l

Impressió: Liberdúplex, s.l

ISBN: 978-84-92672-27-1

BIOGRAFIA

Mercè Rodoreda va néixer a Barcelona el 10 d'octubre de 1908 i va morir a Girona dia 13 d'abril de 1983. Deixà l'escola de molt jove, a causa de la mort dels seus pares, per dur una vida lliurada al somni i la lectura. Es casà amb el seu oncle matern, amb el qual va tenir un fill. Després de publicar Aloma (1938) arriba el final de la guerra, i amb això abandona el seu marit. Segueix publicant novel·les i coneix a l'escriptor Armand Obiols, que per molt que ja tingui família aquest els abandona per casar-se amb ella. La seva primera novel·la de postguerra fou Jardí vora la mar, seguida de La plaça del diamant i Mirall trencat. Finalment quan mor el seu marit (1971) comença a escriure les seves darreres novel·les deixant-ne una inacabada, La mort i la primavera. Les seves principals influències van ser Marcel Proust, Joan Sales, Armand Obiols, Virginia Woolf, Thomas Mann, Victor Català, Josep Carner i Delfín Dalmau. 

Fou  l'escriptora catalana contemporània més important de la postguerra per la densitat i el lirisme de la seva obra. Va escriure una de les novel·les més aclamada d'aquell temps, La plaça del diamant  (1962). Les seves obres comprenen tots els gèneres literaris: poesia, teatre o conte. Igualment destaca principalment en la novel·la. I també hi destaca el simbolisme.

Va rebra bastants premis, com per exemple el Premi Victor Català per Vint-i-dos contes (1958), Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1980), Premi Crexells per  Aloma (1937), etc.   

                                                                                   

Mercè també tenia altres aficions com la pintura, però la deixà en segon lloc per la importància que tenia l'escriptura. Igualment les seves exposicions no arribaren a influïr gaire en la societat i per tant feu bé en seguir amb l'escriptura. Les seves principals influències eren Joan Miró, Jean Dubuffet, Kandinsky i Pablo Picasso, però en especial Paul Klee.

Portada de la novel·la Mirall trencat
(surt ella com a imatge)

Video sobre la seva vida: