Capítols 1, 2, 3 i 4

CAPÍTOL 1:


Resum: En aquest capítol descobrim que Aloma és una noia de devuit anys que viu amb la família del seu germà, Joan, i l'únic que l'alegra és el seu nebot Dani. És tota sola, i fa dies que observa un moix moribund que cada dia està més brut i malalt amb el qual s'identifica. Finalment aquest mor i Aloma s'entristeix. Normalment no surt de casa, però un dia va al centre de Barcelona per anar a cercar unes cortines per a la seva cambra, quan torna a casa Anna, la dona de Joan, li diu que vindrà el seu germà, que viu a Amèrica, i que les cortines anirien a la seva cambra. Aquí fou quan es donà conta de que mai pensen amb ella.
Cita: I bé, tot m'apareix en la forma més grollera, més repugnant. Tolstoi.
Aloma es sent molt trista quan li diuen que han de penjar les cortines a la cambra de Robert, pensa que ell nisiquiera les mirarà. A ella li feia molta il·lusió tenir-les i per tant li sembla que ningú pensa en ella.
Síntesi: La incomprensió del món cap a Aloma la fa sentir-se sola.



CAPÍTOL 2:


Resum: Robert, el germà d'Anna, arribarà a casa d'aquí a un mes. Aloma no atura de preguntar-se com serà. Un dia troba una foto seva de quan era jove, el troba maco, però ella diu que no vol casar-se mai. Així i tot espera la seva arribada amb impaciència, troba que pot donar un cavi a la casa. Mentrestant llegeix el llibre que comprà al quiosc de Barcelona, ho fa a les nits perquè no la descobreixin, i per això es lleva cansada. També juga amb Dani, la seva major alegria, i parla amb el vell Cabanes.
Cita: No ho trobeu? És tan bonica que vénen ganes de clavar-li les dents. Marcel Proust.
Els desitjos i la intriga amb que espera Aloma l'arribada de Robert fan obrir una mica d'esperança i il·lusió en la seva vida, cosa que la fa estar més feliç i romàntica cap al món mostrant la seva bellesa interior.
Síntesi: La intriga d'Aloma cap a Robert li fa dubtar cap als seus desitjos de no casar-se i li fa guardar una gran il·lusió, cosa que no havia sentit feia molt de temps per la seva aburrida i repetitiva vida.


CAPÍTOL 3:


Resum: Ja passat l'abril és el dia de l'arribada de Robert. Aloma i Joan van a buscar-lo a l'estació, Aloma està contenta ja que fa estona que no veu el mar i avui n'és el dia. Pel camí Joan li diu a Aloma avam que en pensa de vendre la casa, ell ho tenia pensat de feia estona però no li havia dit res ja que no n'estava segur. Aloma no diu res, sap que la seva paraula no conta, però no vol perdre la casa ja que allà han viscut molts de records de la infància, especialment amb el seu germà Dani. Tampoc sap que faria sense aquell gran jardí. Li demana a Joan com deu ser Robert i perquè ve a passar una temporada amb ells, Robet no gossa contestar ja que mai s'ha interessat gaire pel que passa al seu voltant. Finalment veuen arribar a Robert.
Cita: Per què aquestes coses i no pas d'altres? Beaumarchais. 
Aloma es sent trista quan Joan li diu que vol vendre la casa, sap que la seva opinió no conta per res, tot i així desitja amb força no perdre-la, és l'únic record que li queda de la seva infantesa amb el seu germà Dani. I sempre es demanarà perquè li volen llevar les petites coses que desitja.
Síntesi: La impotència que sent Aloma al perdre les petites coses que li queden i no poder-hi fer res.


CAPÍTOL 4:


Resum: Quan va veure arribar Robert, Aloma, va fer-se la idea que no li agradava, però al veure que no s'interessava per ella començà a preocupar-se. Al arribar a casa l'acompanyà a la seva cambra i li ensenyà un poc la distribució de la casa. Quan feia tan sols unes hores que Robert era amb ells Aloma ja havia tingut temps d'analitzar-lo: era un home seriós, un poc gran i la intimidava, però en el fons sentia alguna cosa més cap a ell. A l'hora de les visites Robert s'aburrí molt amb tothom menys amb Coral, la noia jove, guapa i superficial. Però quan ella se'n anà Robert li confessà que li agradava més ella. Aloma es fe un gran embolic dins el seu cap, i cada vegada li semblava més atractiu Robert.
Cita: Cap al final del passeig Julià remarcà que ella es ruboritzava molt. Stendhal.
Robert notava que Aloma no volia relacionar-se gaire amb ell, doncs ell també faria el mateix. Però també veia que no s'havia relacionat amb gaires homes i que tenia un poc de vergonya a l'hora de parlar amb ell, com quan li digué que li agradava més Aloma, i ella quedà bocabadada sense saber que dir.
Síntesi: Aloma es sent cohibida al trobar-se amb Robert, al principi el troba massa gran, i té vergonya de parlar amb ell i tocar-lo, tampoc sap com fer-ho. Però quan el veu amb Coral sent gelosia i aquí comença a veure que els sentiments cap a ell canvien, i més quan ell li confessa que li agrada més que Coral.