Capítols 17, 18, 19 i 20

CAPÍTOL 17

Resum: Havien trobat un pis en un carreró molt estret i sense sol ni claror. Mentrestant Aloma seguia esperant cada nit l'arribada de Robert, molt penedida pel que li va fer, però ell no tornava. Un dia de força vent parlava amb Anna de la infidelitat de Joan amb Coral, ella ho sabia de feia temps però li era igual, només volia tenir una família estable, era freda i distant amb aquests temes. Finalment Aloma no pogué més i se'n anà a dormir. Com que no podia dormir contava, però entre els pensaments de remordiment i l'enrenou que feia el vent no s'ho pensà dues vegades i anà a la cambra de Robert. Ell estava mig adormit, però va sentir la seva presencia i li demanà si era ella, Aloma només podia plorar i demanar-li perdó per molt que no entengués ni una paraula. 

Cita: Però l'home sap desvirtuar-ho, i té raó Rousseau en dir que tot e que és obra de l'home no val res. Generalment en l'home no hi ha res complet. Està condemnat a la contradicció. Kallinikov.
Està relacionada amb l'equivocació d'Aloma, ja que per molt malament que es trobés ella no li hauria d'haver fet mal per fer-lo enfora d'ella. Per tant quant se n'adona que el que ha fet està malament va a demanar-li perdó.
Síntesi: El penediment i la culpabilitat d'Aloma pel mal que li va fer a Robert no la deixa viure en pau i decideix anar-li a demanar perdó.

CAPÍTOL 18

Resum: Aloma trobà una fotografia de "l'amiga" de Robert i va anar a parlar amb Anna. Ella li explicà que s'havien barallat i que per això havia vingut a viure amb ells, però que ella li demanà que tornés perquè no podia estar sense ell, vivien junts. Quan sent això Aloma es posa molt trista i va a tornar la fotografia a la cambra de Robert, mentrestant ell entra i li diu a Aloma que marxarà perquè no la pot veure més, no la compren i prefereix recordar-la així com és ella i no com la "bèstia" d'aquell vespre. Aloma li demana que li diria si li demanés per casar-se i ell li diu que és molt jove i trobarà altres homes en el món. Finalment Aloma li diu que l'anirà a acomiadar quant se'n vaig i arranca a córrer, trista, cap a la seva habitació.

Cita: I em rebel·lo contra la vida com si no hagués d'acabar-se'm mai. Benjamí Constant.

Aloma és rebel·la contra Robert, és a dir intenta convèncer per que es quedi i estigui amb ella, igualment sap que se'n anirà, però com diu la cita ho intenta fins al final.

Síntesi: Robert prest se'n anirà a Amèrica i Aloma intenta impedir-ho, però sap que no ho aconseguirà.

CAPÍTOL 19

Resum: Era el dia de dir adéu a Robert. Es va acomiadar d'Anna a casa, Aloma i Joan l'acompanyaren fins al vaixell, però abans també s'acomiadà d'Aloma on ningú els veia per dir-li que sempre pensaria amb ella. Ja al port van pujar al vaixell i Robert li demanà a Joan que anés a cercar la seva cartera a propòsit per quedar-se sol amb Aloma, ella no el va deixar parlar, simplement el besà amb passió. Fou la darrera vegada que va veure Robert. De tornada a casa Joan es comprà una màquina de fotografiar amb els diners que li va donar Robert.

Cita: O en quantes parts, aquelles que més temen los llurs defalliments, se affollen e anans de temps parexen. Boccaccio.

Ja que Robert se'n ha anat a Amèrica, Aloma, queda sola i no sap si tornarà a estimar ningú mai més.

Síntesi: Aloma queda molt afectada per la pèrdua de Robert, l'estimava molt i no sap si se'n podrà refer.

CAPÍTOL 20

Resum: L'estada a l'estimada casa d'Aloma s'havia acabat, era el dia d'anar-se'n a viure al pis nou. Tot d'una després de dinar Aloma se'n anà a estirar al llit, al cap d'una estona Anna anà a parlar amb ella i Aloma li confessà que havia de tenir una criatura. Anna es quedà de pedra i no feia res més que demanar-li de qui era, Aloma es sentí tan acubada que se'n anà a la seva antiga casa, la que la feia sentir tan bé. Allà sentia molts records: de Dani, de Daniel, de la seva infància... Desitjaria quedar-se allà per sempre, però per una de les moltes males jugades que li havia fet passar la vida ja no podia. Tots els seus "petits plaers" li eren arrencats com si res. Ara hauria d'afrontar el món amb una criatura i madurar cap a una persona adulta.

Cita: La cortina, lenta i silenciosa com un destí que s'aproximés, caigué damunt l'amor. Margaret Kennedy.

Aloma ja no tenia possibilitats respecte l'amor amb Robert, i creia que no es tornaria a enamorar mai.

Síntesi: Aloma, al estar embarassada, s'ha d'enfrontar al món amb una criatura i madurar. Deixant enrrere l'amor amb Robert.

Capítols 13, 14, 15 i 16

CAPÍTOL 13

Resum: Aloma va a la casa de la senyora Baixeres a veure el vestit de novia de la seva filla, Maria. Aquestes li diuen que s'hauria d'ajuntar amb algun home, que sinó quedaria sola de per vida. Aloma no sabia ni siquiera perquè hi havia anat si en realitat mai s'havien dut gaire bé i era una gent una mica diferent a ella. En tornar a casa es trobà a Joan estirat a un portal, mig mort el dugué fins a casa i quan arribà Robert el portaren al llit. No sabien que tenia i ell tampoc ho volgué parlar, simplement se'n anà a dormir. Els dies següents passaren amb felicitat per Aloma, després de dir-li a Robert que el necessitava al seu costat rondaven com una parella. Semblava que les coses bones no s'havien d'acabar, quan Anna envià una carta dient que tornaven a casa, Dani tornava a estar malalt.

Cita: Amor, no em dexes, que me moriré. Juan Álvarez Gato.

Després dels magnífics dies que ha passat amb Robert té por de que ell se'n torni a Amèrica. Sempre li diu que vol que es quedi amb ella.

Síntesi: Les coses bones que li passen a Aloma no li duren gaire temps.

CAPÍTOL 14

Resum: Anna i Dani tornaren a casa, el nen estava molt magre i malalt i el metge ja no sabia que fer. Al cap d'uns dies mor i Aloma no ho pot suportar, i tampoc les nits que passa amb Robert, uns dies abans n'estava molt enamorada , però després de tot el que va passar es sentia tan malament que s'ofegava entre les seves abraçades i petons. La casa cada vegada era més trista, només es veien a hores de dinar. Un dia Joan cridà a Aloma amb una excusa per parlar-li de la casa, van anar-se'n a fer una volta i li explicà que l'haurien de vendre, i que només ella podia trobar la solució per no fer-ho: parlar amb Coral perquè li tornés un anell que pertanyia a Joan.

Cita: -Digues foll, has diners?-. Respòs:-He amat-.-Has viles, ni castells, ni ciutats, comdats ni ducats?-. Respòs:- He amors, pensaments, plors, desirers, treballs, languiments, qui són mellors que emperis ni regnats. Llull.

La cita inicial explica d'una persona que no té bens materials i si amor, però no li importen els bens materials, sinó que aprecia molt més l'amor. Al igual que Aloma i Joan, ella aprecia l'amor i ell els bens materials.

Síntesi: Els dies tornen negres i la vida d'Aloma darrera aquests. 

CAPÍTOL 15

Resum: Aloma finalment va a casa de Coral per demanar-li l'anell, ja que ella no sap que faria sense aquella casa que li porta tants records de la seva infantesa, i en especial del seu difunt germà Dani. Quan hi arriba no hi ha Coral, però si un company seu anomenat Joaquim. Ell la troba molt bonica i li fa molt de cas, però Aloma no s'hi fixa gaire, ja que només està per Robert. Finalment arriba Coral i s'enfada molt perquè no havia donat permís a Aloma per entrar a casa seva, i quan li demana l'anell li diu que no li donarà, quan Aloma sent això l'agafa i el tira al carrer anant-se'n molt enrabiada. Joaquim la segueix per acomiadar-se d'ella amb un poema.

Cita: Res no hi havia en ella de tan profundament arrelat que hom no pogués arrencar gairebé fàcilment. Aldous Huxley.

Tot el que Aloma tenia un gran apreci li era arrencat com si no fos seu.

Síntesi: Intenten trobar solucions per no haver de vendre la casa, però no en troben cap que els funcioni, per tant l'hauran de vendre.


CAPÍTOL 16

Resum: Al veure que no podrien salvar la casa amb l'anell varen decidir demanar-li diners a Robert, però ell li digué a Aloma que tampoc en tenia. Ella sabia que se'n aniria prest a Amèrica, però no ho volia acceptar i tot el que deia li feia semblar que el moment s'estava atracant. Igualment ella no volia res amb Robert aquests dies, sentia cosa per ell però des de que va morir Dani no era la mateixa. Un vespre Robert entrà a l'habitació d'Aloma, ella li demanà que no es quedés, però ell caparrut no li feu cas i al abraçar-la ella li donà un mos als llavis fent-los sagnar. Robert s'enfadà molt i li digué bèstia.

Cita: Ves allí una joveneta pàl·lida que està separada de tots els altres? Mira com se'n va lentament. Sembla que camini amb els peus junts. No és veritat que s'assembla molt a Margarida? Goethe.

Fragment del poema que Joaquim recita a Aloma, ja que la confon amb una noia anomenada Margarida.

Síntesi: Aloma no està bé des de la mort de Dani i al saber que vendran la casa i ho paga tot amb Robert, sense voler-ho.

Capítols 9, 10, 11 i 12

CAPÍTOL 9


Resum: El capítol comença havent sopat, Joan els diu a Robert i Aloma que vagin al cinema que hi ha una pel·lícula força bona. A Aloma no li agrada gaire la pel·lícula, és fixa en els petits detalls i no en l'argument. De tornada a casa Aloma està mig adormida, voldria parlar amb Robert però no sap que dir-li, simplement diu bogeries que ell no compren. En haver arribat queden una estona parlant al jardí, ja que tots ja dormien Abans d'entrar Robert li dona un petó llarg i dolorós.
Cita: Jo crec que l'home només somia per no cessar de veure. Goethe.
Aloma és una somiadora que no veu com són les coses realment, ja que té una vida una mica 'pobre'.
Síntesi: Sembla que finalment Robert sent alguna cosa per Aloma a l'hora de besar-la i no li importa totes les bogeries que pugui arribar a dir.

CAPÍTOL 10


Resum: Aloma a l'endemà desitjava un altre petó de Robert, un sol petó li semblava poc. Van passar uns dies sense estar sols i sense parlar-se, a Aloma li feia ganes veure'l però també vergonya. El dia de la marxa de Dani i Anna, Robert, va demanar-li que significava el seu nom, volia parlar amb ella, i ella l'evitava. Quan Dani i Anna van marxar Aloma es sentia buida i avorrida: Robert i Joan feien tot el dia fora de casa. Tanmateix quan Joan li proposà de sortir amb Aloma ell donà l'excusa de que tenia mal de cap. Aloma començà a enraonar sola, per l'avorriment.
Cita: Tenia ganes d'anar-me'n lluny, com més lluny millor, allà on neix el mal temps. Dostoievski. 
Aloma es sent sola, i per això preferia marxar amb Dani i Anna, lluny de Robert que al evitar-la la fa sentir-se vella i que no sent res per ella.
Síntesi: Després del petó Aloma es sent bé, però en vol més i al veure que Robert l'evita es sent sola i rebutjada, i per tant voldria marxar d'allà.

CAPÍTOL 11


Resum: Anna escriu sovint a Aloma, explica que Dani està bé i que s'ha enamorat de la nena petita de Carme. S'atraca la nit de Sant Joan i Aloma ha de cosir els seu vestit, és l'únic que es pot posar. En haver arribat aquesta nit marxen amb tren, i just arriben a la plaça Joan se'n va sol. Robert i Aloma s'ho passen molt bé sols, però ella està preocupada per no tornar a torbar Joan. Arriben a casa sense Joan, Aloma està molt cansada, però abans d'entrar a la seva cambra Robert, apassionat, l'estreny cap a ell i es deixen endur per la passió. A l'endemà Aloma s'aixeca nua i espantada, els pits li fan mal i sembla com si estigui borratxa. Té vergonya del que ha fet, i recorda les paraules de Robert: "És l'olor d'aquestes flors...".
Cita: Maleït aquell qui, en els primers moments d'una unió amorosa, no cregui que aquesta unió a d'ésser eterna. Benjamí Constant. 
Aloma s'està enamorant de Robert, i s'ha entregat a ell sense pensar-ho dues vegades. Ara té por de que ell no l'estimi i no cregui amb poder tenir una relació amorosa amb ella.
Síntesi: Després d'haver tingut el primer petó, Aloma té la seva primera experiència sexual amb Robert. I ella s'està enamorant amb por de que ell no senti el mateix.

CAPÍTOL 12

Resum: Aloma vol evitar a Robert, però ell abans de baixar a esmorzar li dona un petó. Joan reparteix en correu, i a part de les cartes d'Anna, demanat que Aloma vagi a ajudar-la perquè el nen està refredat, també n'hi ha una d'Amèrica per Robert. Com que és el sant de Joan els convida a passejar, però Aloma diu que no es troba gaire bé i queda sola a casa. A la nit quan tornen decideix parlar amb Robert sobre la carta i li demana que no la deixi mai, ell li diu que no sabria com fer-ho. Però a l'endemà està furiós i estrany amb ella i Aloma s'enrabia, no el compren.
Cita: Ella era a la vora i les altres no eren enlloc. Thomas Hardy.
Aloma és la única noia que es preocupa per Robert, però ell decideix ignorar-la i preocupar-se per la carta, la qual és de la noia que l'espera a Amèrica, i ella és massa enfora per preocupar-se. A Aloma li sap greu que no agraeixi l'interès que mostra per ell.
Síntesi: Robert està preocupat i estrany des de que ha rebut la carta d'Amèrica, i Aloma intenta ajudar-lo però ell no es deixa, sinó que la ignora.




                                                                                                                                                       

Capítols 5, 6, 7 i 8

CAPÍTOL 5

Resum: Aloma encara tenia curiositat per saber que hi feia allà Robert. Però va sorgir una preocupació major per a ella i tota la casa: Dani va caure malalt. Un bon matí se'l van trobar penjat d'un armari cercant confitura i a l'hora de dinar ja el cremava la febre. El metge va trigar a venir i quan arribà, com que no sabia dir-lis que tenia, l'únic que podia fer era picar-lo. Les nits en vetlla de Robert i Aloma, per vigilar Dani, van unir-los més. Només es dirigien poques paraules, però per Aloma eren molt més que això. Semblava que Robert es preocupava per ella, quan ja no podia més de son la obligava a anar-se'n a dormir i ell seguia vigilant. I així s'encengué una petita esperança en ella, pensà que la vida podia canviar i qui sap si cap a bé!

Cita: Tot ha de ser singular en la vida d'una noia com jo. Stendhal.
Aloma està sorpresa pel fet d'haver de cuidar ella i Robert a Dani, haurien de cuidar-lo els seus pares. Tot a la seva famĺia és estrany i singular.
Síntesi: Aloma i Robert cuiden de Dani com si fossin els seus pares, i així s'uneixen més a les nits de guàrdia.

CAPÍTOL 6

Resum: Joan arriba tard a casa i Anna es preocupa molt, però quan ell arriba mostra un caràcter despreocupat i una mica furiós, mai dona importància a les coses. Robert al enterar-se que Dani no pot anar a l'escola perquè els falten diners els en deixa, per quan es recuperi. El doctor, al veure que Dani no es recupera a casa, els diu que podrien fer un canvi d'aires. Joan es nega rotundament ja que casi no tenen diners, però Anna es recorda de la casa d'uns amics rics que estaven molt enamorats.
Cita: Els sentiments dels homes són confusos i barrejats. Benjamí Constant.
Joan es mostra despreocupat respecte a Dani, i sembla que es centra més en el treball que té entre mans que en la malaltia del seu fill.
Síntesi: Anna i Dani partiran cap a la casa de la seva amiga rica perquè el doctor els hi ha dit que necessita un canvi d'aires per curar-se, mentres Joan mostra despreocupació al respecte.

CAPÍTOL 7

Resum: Aloma es passa el dissabte llevant els microbis de l'habitació de Dani, ja que aquest marxarà prest. Ella està més feliç, no sap perquè però ho està, i tots els membres de la casa ho han notat. Finalment puja a la seva habitació a escriure cartes al seu amor imaginari, avui es sent molt romàntica. I pensa que es especial ja que per molt que no tengui tanta classe com Coral, ella coses així no les sabria fer.
Cita: Pensava que era molt dolç de fer-se estimar. Benjamí Constant. 
Aloma es sent sola, i vol sentir-se estimada per algú, així decideix escriure cartes a un amor imaginari.
Síntesi: Aloma passa el dia enamorada i feliç.

CAPÍTOL 8

Resum: Aloma surt d'amagat de casa per anar a enviar la carta que va escriure al seu amor imaginari. Quan torna es troba Robert i conversen amb més confiança que fa uns dies, no sap perquè, tal vegada per la seva felicitat. A la nit escriu una altra carta, sabent que és una ruqueria ho decideix fer igual i enviar-la a l'endemà.
Cita: Essent tant semblants a la resta del món, podem confessar les nostres febleses.  Meredith.
Ja que ella és diferent al món amaga les seves febleses. 
Síntesi: La seva felicitat porta a tenir una major confiança amb Robert, i a seguir enviant cartes d'amor per molta ruqueria que fossin.